Milions de persones encara no tenen accés a unes ulleres bàsiques
Les noves dades de l’OMS mostren que cal accelerar l’acció mundial per reduir la pèrdua de visió evitable
Milions de persones al món continuen vivint amb una pèrdua de visió evitable causada per errors de refracció no corregits, tot i que en molts casos existeix una solució senzilla, segura i cost-efectiva: les ulleres.
Aquesta és una de les conclusions de les noves dades publicades el maig de 2025 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en col·laboració amb el Vision Loss Expert Group. Els resultats, publicats a The Lancet Global Health, mostren que el món encara està lluny d’assolir l’objectiu establert el 2021 per l’Assemblea Mundial de la Salut: augmentar un 40 % la cobertura efectiva de la correcció dels errors de refracció abans de 2030.
«L’accés universal a l’atenció visual és perfectament possible, però només si actuem amb urgència i de manera coordinada», assenyala el doctor Stuart Keel, responsable tècnic de l’OMS. Segons l’organització, les ulleres són una de les intervencions més cost-efectives en salut global.
Una desigualtat que afecta sobretot els països amb menys recursos
Les noves dades mostren que la càrrega de la pèrdua de visió no es distribueix de manera uniforme.
Als països de renda baixa, dues de cada tres persones que necessiten ulleres no poden accedir-hi.
Aquesta manca d’accés té conseqüències que van molt més enllà de la capacitat de veure-hi amb claredat. Una visió deficient pot dificultar l’aprenentatge dels infants, limitar les oportunitats laborals dels adults, incrementar el risc d’accidents i reduir la capacitat de desenvolupar activitats quotidianes amb autonomia.
Quan una intervenció tan senzilla com unes ulleres no està disponible, la discapacitat visual evitable pot acabar aprofundint les desigualtats socials i econòmiques.
Les dones i les persones grans, entre els grups més afectats
Les dades també mostren desigualtats relacionades amb el sexe i l’edat.
Les dones i les persones grans tenen sistemàticament menys probabilitats de rebre la correcció visual que necessiten.
Les causes són diverses i poden incloure barreres econòmiques, geogràfiques i relacionades amb l’accés als serveis de salut.
Això és especialment rellevant en un context d’envelliment de la població mundial, ja que els errors de refracció i altres problemes visuals poden tenir un impacte creixent sobre l’autonomia i la qualitat de vida de les persones grans.
Àfrica, una de les regions amb una bretxa més gran
La situació és especialment preocupant al continent africà.
Segons les dades analitzades, aproximadament el 70 % de les persones amb errors de refracció a la regió africana no tenen accés a unes ulleres.
Això significa que milions de persones poden estar convivint amb una pèrdua de visió que, en molts casos, podria corregir-se amb una intervenció relativament senzilla.
L’impacte pot ser especialment important en els infants i joves, per als quals una visió deficient pot interferir en el desenvolupament educatiu, i en els adults, per als quals pot limitar les oportunitats d’ocupació i els ingressos.
815.000 persones i 76 països
Les conclusions es basen en dades de més de 815.000 persones de 76 països, fet que proporciona una de les fotografies més àmplies disponibles sobre l’accés mundial a la correcció dels errors de refracció.
El professor Rupert Bourne, investigador principal del Vision Loss Expert Group, assenyala que les dades indiquen que el món no avança prou ràpid per assolir l’objectiu de 2030.
L’OMS va incorporar el 2024 la cobertura efectiva dels errors de refracció al seu marc de seguiment del 14è Programa General de Treball, una decisió que reflecteix la creixent importància que l’organització atorga a l’accés universal a una atenció visual de qualitat.
També hi ha avenços
Malgrat les importants desigualtats, les dades també mostren que el progrés és possible.
Entre els anys 2000 i 2023, es va produir una millora del 50 % en el nombre de persones que rebien la graduació correcta per a les seves ulleres.
A més, la cobertura de les ulleres ha augmentat de mitjana aproximadament un 5 % per dècada durant aquest període.
Aquests avenços són especialment significatius perquè s’han produït mentre la càrrega global dels errors de refracció ha augmentat durant les darreres dues dècades.
Una necessitat que continua creixent
L’augment dels errors de refracció està relacionat amb diversos factors. Entre els elements que preocupen els investigadors hi ha els canvis en els estils de vida, com l’augment del temps davant de pantalles i la reducció del temps que els infants passen a l’aire lliure.
La miopia, en particular, s’ha convertit en un important repte de salut visual a escala mundial.
Aquest context fa encara més urgent garantir que les persones que necessiten una correcció visual puguin accedir-hi.
L’objectiu: augmentar un 40 % la cobertura abans de 2030
L’Assemblea Mundial de la Salut va establir el 2021 una fita mundial sense precedents: augmentar en un 40 % la cobertura efectiva dels errors de refracció abans de 2030.
Les noves dades indiquen que cal accelerar els esforços per assolir aquest objectiu.
Per aconseguir-ho, l’OMS reclama una actuació coordinada entre governs, organitzacions internacionals, donants, sistemes de salut i sector privat.
La iniciativa SPECS 2030 de l’OMS s’emmarca precisament en aquest esforç per millorar l’accés a serveis de correcció visual de qualitat, assequibles i centrats en les persones.
Una solució senzilla que encara no arriba a tothom
Les dades mostren una paradoxa: mentre milions de persones viuen amb una discapacitat visual que podria corregir-se amb unes ulleres, aquestes continuen sent inaccessibles per a una part molt important de la població mundial.
El repte, per tant, no és només desenvolupar noves tecnologies o tractaments. També és fer arribar les solucions que ja existeixen a les persones que les necessiten.
Garantir l’accés a unes ulleres adequades pot significar molt més que veure-hi millor. Pot permetre a un infant aprendre amb normalitat, a una persona adulta treballar amb més seguretat i a una persona gran conservar la seva autonomia.
Per això, assolir l’objectiu de 2030 no és només una qüestió de salut visual. És també una qüestió de salut pública, igualtat d’oportunitats i inclusió social.