El Congrés aprova la gran reforma de la dependència i la discapacitat
La reforma introdueix nous drets, amplia serveis i prestacions, redueix tràmits administratius i reforça el model de cures i de vida independent.
El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la reforma de les lleis de dependència i discapacitat després del seu pas pel Senat.
Un dels principals canvis és el reforç del finançament del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). La reforma incorpora a la llei l’obligació que l’Administració General de l’Estat assumeixi el 50% de la inversió del sistema.
Aquesta reforma es complementa amb el reial decret llei aprovat pel Govern i convalidat pel Congrés el mes de juliol, que preveu 6.200 milions d’euros addicionals per a les comunitats autònomes entre 2026 i 2027, fet que representa un increment de la dotació estatal per al sistema de dependència.
El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha demanat a les comunitats autònomes que redueixin les llistes d’espera a la meitat durant el 2027 i que desapareguin el 2028. Segons les estimacions del Ministeri, gràcies al finançament addicional aprovat, les comunitats autònomes han rebut 517.444.324 euros addicionals en només dos mesos.
Principals novetats en matèria de dependència
La reforma de la Llei de promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència amplia el catàleg de serveis i prestacions, flexibilitza l’accés als diferents recursos i busca adaptar millor l’atenció a la voluntat i les circumstàncies de cada persona.
Més compatibilitat entre prestacions
S’elimina el règim d’incompatibilitats que limitava l’accés simultani a diferents prestacions. El Programa Individual d’Atenció (PIA) es flexibilitza perquè una mateixa persona pugui combinar diferents serveis i suports.
Per exemple, una persona que pugui continuar vivint a casa podrà combinar l’assistència a un centre de dia amb altres prestacions, com les cures en l’entorn familiar o la teleassistència.
L’assistència personal s’amplia i es consolida com a servei
L’assistència personal es regula de manera més flexible i deixa d’estar limitada als àmbits educatiu i laboral. La reforma l’orienta també a la promoció de l’autonomia personal, la vida independent i la inclusió comunitària.
La seva incorporació al catàleg de serveis consolida l’assistència personal com un recurs ordinari del Sistema de la Dependència i preveu que les comunitats autònomes en garanteixin la provisió mitjançant serveis públics directes.
Un servei d’ajuda a domicili més ampli
El servei d’ajuda a domicili podrà oferir-se més enllà de l’espai estrictament domiciliari. Això permetrà que l’assistència també acompanyi la persona en activitats bàsiques de la vida quotidiana, com anar a comprar o anar al metge.
Reconeixement de diferents models de cura
La reforma reconeix normativament la figura de la persona cuidadora principal i la complementa amb la de persona cuidadora no professional.
També reconeix que les cures poden ser proporcionades per persones que formen part de l’entorn relacional de la persona en situació de dependència, encara que no existeixi un vincle familiar. Això permet contemplar diferents models de convivència, com el de dues persones grans que mantenen una relació però no estan casades, o el de persones que comparteixen habitatge sense tenir una relació familiar.
La teleassistència, un dret subjectiu
La teleassistència es reconeix com un dret subjectiu per a les persones que tenen reconeguda una situació de dependència.
El servei tindrà un caràcter complementari a altres prestacions i suports i també es reforça com una eina preventiva per evitar o retardar la institucionalització. Entre altres possibilitats, permetrà fer un seguiment de la persona usuària mitjançant dispositius com les polseres geolocalitzables.
Protecció de les persones cuidadores
La reforma garanteix per llei que l’Administració General de l’Estat assumeixi les cotitzacions de les persones cuidadores principals i preveu mecanismes per garantir la continuïtat de les cures en situacions de malaltia greu o hospitalització de la persona cuidadora.
Reducció del termini de resolució
El termini màxim per resoldre el procediment de reconeixement de la situació de dependència es redueix de sis a tres mesos.
Principals novetats en matèria de discapacitat
La reforma de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social reforça els principis d’inclusió, accessibilitat universal, vida independent i autonomia personal.
Entre les principals mesures hi ha les següents:
Reconeixement automàtic del grau de discapacitat
Les persones a les quals s’assigni un grau I de dependència obtindran automàticament un reconeixement del 33% de discapacitat.
En el cas de les persones amb grau II o III de dependència, podran ser reconegudes amb un 65% de discapacitat.
L’objectiu d’aquesta mesura és simplificar els procediments administratius i reduir les llistes d’espera.
L’accessibilitat universal es reconeix com un dret
La reforma reconeix l’accessibilitat universal com un dret. D’aquesta manera, les persones amb discapacitat podran reclamar l’accessibilitat als serveis i edificis públics.
També es crearà un Programa Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal, destinat a finançar les intervencions necessàries, com la instal·lació de rampes o la incorporació d’audiodescripcions.
Més suport per adaptar els habitatges
La reforma modifica la Llei de Propietat Horitzontal per facilitar que les administracions públiques ajudin econòmicament a finançar obres d’accessibilitat als edificis d’habitatges.
També estableix que les comunitats de propietaris hauran de sol·licitar aquestes ajudes quan una persona resident les demani i facilita l’accés al finançament, reduint del 75% al 70% el percentatge de la despesa de l’obra que ha d’assumir la comunitat de propietaris.
Segons les estimacions recollides pel Ministeri, actualment hi ha unes 100.000 persones a Espanya que no poden sortir de casa perquè els seus habitatges no són accessibles.
L’atenció primerenca passa a ser un dret subjectiu
La reforma estableix per llei que l’atenció primerenca és un dret subjectiu per als infants de 0 a 6 anys que presentin trastorns del desenvolupament o tinguin risc de desenvolupar-los.
Això permetrà que les famílies puguin exigir a la seva administració autonòmica l’accés al tractament corresponent, sense que aquest depengui de la disponibilitat pressupostària o del nombre de places disponibles.
Prohibició de la discriminació en les assegurances
La nova normativa prohibeix que determinades assegurances de llar o de salut incrementin el preu pel fet que la persona que vol contractar-les tingui una discapacitat.
Aquesta pràctica queda reconeguda com a discriminatòria i, per tant, prohibida per llei.
Suport en els processos judicials
La reforma regula la figura del facilitador processal, que actuarà com a pont entre les persones amb dificultats i els diferents operadors jurídics.
La finalitat és evitar situacions d’indefensió i facilitar que les persones amb discapacitat puguin comprendre i participar adequadament en els processos judicials.
Una reforma orientada a reforçar l’autonomia i els suports
La reforma aprovada pel Congrés introdueix canvis tant en el sistema de dependència com en el reconeixement i exercici dels drets de les persones amb discapacitat.
L’ampliació de les prestacions, el reconeixement de nous drets, el reforç de l’assistència personal i la teleassistència, les mesures d’accessibilitat i l’increment del finançament formen part d’un canvi orientat a ampliar els suports disponibles i facilitar que més persones puguin desenvolupar la seva vida amb autonomia i dins la comunitat.