Més d’un terç dels habitatges a Espanya es troben en edificis poc o gens accessibles
Un estudi d’OTIS i ILUNION Accesibilidad revela que 6,45 milions d’habitatges principals presenten dificultats d’accés i que només el 20,8% estan preparats per a les necessitats associades a l’envelliment.
L’accessibilitat dels edificis continua sent una assignatura pendent a Espanya. L’estudi «Más allá del ascensor. Movilidad accesible y barreras en edificios y viviendas», elaborat per OTIS en col·laboració amb ILUNION Accesibilidad, revela que el 34,3% dels habitatges principals —6,45 milions— es troben en edificis que els seus residents no consideren de fàcil accés.
L’informe analitza l’accessibilitat del parc residencial espanyol i posa el focus no només en les barreres arquitectòniques, sinó també en el seu impacte sobre l’autonomia i la qualitat de vida de les persones.
Tenir ascensor no sempre significa tenir un edifici accessible
L’estudi assenyala que disposar d’un ascensor és important, però no garanteix per si mateix l’accessibilitat. Poden continuar existint barreres al portal, a les escales, en l’accés a l’ascensor o al garatge.
L’antiguitat de l’edifici és un dels factors que més condicionen aquesta realitat. En els blocs construïts abans de 1951, només el 47,1% dels habitatges disposen d’ascensor, mentre que el percentatge arriba al 92,3% en els edificis construïts després de 2010.
Però fins i tot entre els edificis més nous persisteixen dificultats: el 9,8% dels edificis residencials construïts després de 2010 són percebuts com a no accessibles. En el cas dels habitatges unifamiliars, aquest percentatge arriba al 28,7%.
Una realitat especialment rellevant per a les persones grans
L’accessibilitat cobra una importància especial en una societat cada vegada més envellida. Segons l’estudi, aproximadament el 30% de les persones majors de 65 anys viuen en blocs sense ascensor.
A més, només el 20,8% dels habitatges estan preparats per a les condicions associades a l’envelliment.
Les diferències també estan relacionades amb els ingressos de les llars. En els blocs de pisos, la proporció d’habitatges amb ascensor és del 57,6% entre les llars amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals, davant del 82,8% entre les que superen els 2.500 euros.
Quan les barreres obliguen a canviar de casa
La manca d’accessibilitat pot tenir conseqüències directes sobre la vida de les persones amb discapacitat.
L’estudi calcula que gairebé 285.000 persones amb discapacitat —el 6,6%— han hagut de canviar d’habitatge a causa de la seva discapacitat. D’aquestes, unes 100.000 ho van fer per evitar les barreres d’accés de la seva llar anterior.
Els principals obstacles es localitzaven al portal, les escales, l’ascensor i el garatge.
Paral·lelament, prop d’un milió de persones amb discapacitat han fet adaptacions al seu habitatge, a l’edifici o a l’entorn proper per millorar-ne l’accessibilitat.
L’accessibilitat com a condició per a l’autonomia
Les dades mostren que el problema de l’accessibilitat residencial va molt més enllà de la instal·lació d’un ascensor. Entrar i sortir de casa de manera autònoma és una condició essencial per poder participar plenament en la vida social i comunitària.
Garantir habitatges accessibles significa, per tant, garantir autonomia, independència i qualitat de vida, especialment per a les persones amb discapacitat i per a una població que progressivament viu més anys.