Només el 3% dels edificis a Espanya són plenament accessibles: una barrera diària per a milions de persones
Segons el I Baròmetre de l’Accessibilitat de la Fundació Mutua de Propietarios, només el 3% dels prop de 9,8 milions d’edificis residencials del país compleixen
L’accessibilitat continua sent una assignatura pendent tant per a les persones amb mobilitat reduïda com per a les persones amb discapacitat visual, que sovint es troben amb obstacles que limiten la seva autonomia i participació social.
A Espanya, més de 2,4 milions de persones conviuen amb algun tipus de mobilitat reduïda. Per a moltes d’elles, una acció tan quotidiana com sortir de casa continua representant un repte diari. Segons el I Baròmetre de l’Accessibilitat de la Fundació Mutua de Propietarios, només el 3% dels prop de 9,8 milions d’edificis residencials del país ofereixen un recorregut completament accessible des del carrer fins a la porta de l’habitatge per a una persona usuària de cadira de rodes.
L’estudi, presentat amb motiu del Dia Europeu de la Vida Independent, posa xifres a una realitat que afecta milions de persones i que esdevé encara més preocupant en un context d’envelliment progressiu de la població.
Segons les dades recollides, en dos de cada tres casos les barreres apareixen ja a l’entrada de l’edifici. Sovint, un simple esglaó és suficient per impedir o dificultar l’accés. A això s’hi afegeixen portes pesades, sistemes d’obertura poc accessibles o ascensors que, tot i existir, presenten dificultats importants d’ús. De fet, set de cada deu ascensors analitzats mostren algun tipus de barrera, com ara botons situats a una alçada inadequada, espais reduïts o portes difícils d’obrir.
Però l’accessibilitat no és només una qüestió relacionada amb la mobilitat. Les persones amb discapacitat visual també es troben diàriament amb nombrosos obstacles als edificis residencials: manca de senyalització tàctil, absència de relleus o braille als ascensors, il·luminació insuficient, contrastos inadequats o elements arquitectònics difícils de detectar.
Aquestes barreres poden limitar l’autonomia personal, augmentar el risc d’accidents i dificultar l’accés als serveis bàsics i a la participació plena en la vida comunitària. Quan un entorn no és accessible, moltes persones es veuen obligades a dependre de tercers per realitzar activitats tan senzilles com entrar o sortir de casa seva.
Des de les entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat es recorda que l’accessibilitat universal és un dret i una condició imprescindible per garantir la igualtat d’oportunitats. Adaptar els edificis i els espais comuns no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó també les persones grans, les famílies amb infants o qualsevol ciutadà que pugui experimentar una limitació temporal o permanent.
La Fundació Mutua de Propietarios insisteix que l’accessibilitat no s’ha d’entendre com una despesa, sinó com una inversió social que contribueix a millorar la qualitat de vida, afavorir la vida independent i construir entorns més inclusius per a tothom.
Les dades del baròmetre evidencien que encara queda molt camí per recórrer. Visibilitzar aquesta realitat és un primer pas per impulsar els canvis necessaris i avançar cap a una societat on ningú vegi limitada la seva autonomia per barreres que podrien evitar-se.