Eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026: com observar-lo i protegir la nostra visió
Un dels fenòmens astronòmics més esperats dels darrers anys serà visible des de diferents punts d’Espanya. Observar-lo serà una experiència extraordinària, però caldrà prendre precaucions per evitar lesions oculars
El 12 d’agost de 2026, el cel ens oferirà un dels fenòmens astronòmics més espectaculars de les darreres dècades: un eclipsi total de Sol visible des de la península Ibèrica.
Segons l’Instituto Geográfico Nacional (IGN), serà un esdeveniment astronòmic excepcional per al territori espanyol. La franja de totalitat travessarà bona part del país i permetrà observar com la Lluna arriba a cobrir completament el disc solar.
Es tracta, per tant, d’una cita astronòmica excepcional. Però hi ha una qüestió que ha de passar per davant de qualsevol altra: la protecció dels nostres ulls.
Mirar directament el Sol sense la protecció adequada pot provocar lesions permanents a la retina. I un dels aspectes més perillosos és que aquest dany pot produir-se sense dolor i sense que la persona se n’adoni immediatament.
Què és un eclipsi total de Sol?
Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol i projecta la seva ombra sobre una part de la superfície terrestre.
Durant un eclipsi total, la Lluna arriba a cobrir completament el disc solar per als observadors situats dins de la franja de totalitat. Quan això passa, el cel s’enfosqueix i es pot arribar a observar la corona solar, que normalment queda amagada per l’intensíssim brillantor del disc del Sol.
No obstant això, no tot el territori on l’eclipsi és visible experimentarà la totalitat. En molts llocs es veurà com un eclipsi parcial: la Lluna cobrirà només una part del Sol.
Aquesta diferència és fonamental des del punt de vista de la seguretat.
Durant la fase parcial, encara que només quedi visible una petita part del disc solar, no és segur mirar-lo directament sense protecció.
Per què mirar el Sol pot ser tan perjudicial?
La retina és el teixit sensible a la llum situat a la part posterior de l’ull. És la responsable de transformar la llum en senyals que posteriorment són processats pel cervell.
Quan mirem directament el Sol, els nostres ulls reben una quantitat extraordinària de radiació. Les diferents longituds d’ona —incloent-hi la radiació visible, infraroja i ultraviolada— poden provocar lesions a les estructures oculars.
El problema és que la retina no disposa de receptors del dolor.
Això significa que una persona pot estar mirant el Sol i no notar cap molèstia mentre es produeix la lesió. Els símptomes poden aparèixer posteriorment, quan el dany ja s’ha produït.
Per això, durant un eclipsi, una sensació de confort o la falta de dolor no significa que els ulls estiguin protegits.
Com observar l’eclipsi amb seguretat?
La principal recomanació és senzilla: No miris mai directament el Sol sense una protecció adequada.
Per observar les fases parcials de l’eclipsi, cal utilitzar ulleres específiques per a l’observació solar, adquirides en establiments especialitzats i que compleixin els requisits de seguretat corresponents.
L’IGN recomana utilitzar ulleres d’eclipsi homologades i en perfectes condicions. Les ulleres oficials comercialitzades pel mateix organisme disposen de certificació EN ISO 12312-2:2015 i marcatge CE.
No n’hi ha prou que unes ulleres siguin fosques. El que importa és que filtrin adequadament la radiació solar potencialment perjudicial.
Abans d’utilitzar-les, cal comprovar que no presentin:
- ratllades;
- perforacions;
- esquerdes;
- trencaments;
- doblecs o altres danys.
Si el filtre està deteriorat, no s’ha d’utilitzar.
Les ulleres de sol normals no serveixen
Un dels errors més habituals és pensar que unes ulleres de sol molt fosques poden protegir els ulls durant un eclipsi.
No és així.
Les ulleres de sol convencionals no estan dissenyades per observar directament el Sol i no proporcionen la protecció necessària per a aquest tipus d’observació.
Tampoc són mètodes segurs:
- les radiografies;
- els vidres fumats;
- els CDs o DVDs;
- els negatius fotogràfics;
- els filtres casolans;
- altres materials improvisats.
L’IGN desaconsella aquests sistemes perquè poden no bloquejar adequadament totes les longituds d’ona perilloses.
I si volem fer fotografies?
També cal extremar les precaucions amb els dispositius òptics.
No s’ha de mirar el Sol a través d’una càmera, uns prismàtics o un telescopi si aquests instruments no disposen del filtre solar adequat.
Les lents poden concentrar la radiació solar i incrementar considerablement el risc de lesions oculars. En el cas dels telescopis i prismàtics, els filtres solars adequats han d’estar instal·lats correctament, davant de l’objectiu, i no simplement col·locats a l’ocular.
Per tant, si vols fotografiar l’eclipsi, és important preparar l’equip amb antelació i assegurar-se que el sistema de filtratge és específicament adequat per a l’observació solar.
Una alternativa segura: observar-lo per projecció
Hi ha una altra opció especialment interessant per a famílies, escoles i activitats de divulgació: la projecció indirecta de la imatge del Sol.
Aquest sistema permet observar la forma del Sol sense mirar-lo directament.
Una de les tècniques més senzilles consisteix a utilitzar dues cartolines. En una es practica un petit orifici i es deixa que la llum solar passi a través d’aquest forat fins a projectar la imatge del Sol sobre l’altra cartolina.
L’observador es col·loca d’esquena al Sol i observa únicament la imatge projectada.
Durant l’eclipsi, aquesta imatge permetrà veure com el disc solar va canviant de forma a mesura que la Lluna el va ocultant.
És una alternativa senzilla i segura que, a més, pot convertir l’eclipsi en una activitat educativa.
I durant la totalitat?
Aquí hi ha una excepció molt important.
Durant la fase de totalitat, quan la Lluna cobreix completament el disc brillant del Sol, es pot observar directament el fenomen sense les ulleres solars.
Però aquesta fase només es produeix durant un període molt concret i únicament per a les persones situades dins de la franja de totalitat.
Tan aviat com reapareix qualsevol part del disc brillant del Sol, cal tornar a posar-se immediatament les ulleres de protecció.
Això és especialment important perquè l’eclipsi del 2026 es produirà a prop de la posta de Sol en bona part del territori espanyol. L’IGN recomana tenir en compte l’horitzó i buscar un lloc amb una bona visibilitat cap a l’oest.
On es podrà veure?
L’eclipsi serà visible des de gran part d’Espanya, però les condicions variaran segons la localització.
La franja de totalitat travessarà la península d’oest a est i passarà per diverses zones del territori. Entre les localitats i capitals incloses en la trajectòria hi ha, segons l’IGN, A Coruña, León, Bilbao, Saragossa i València, entre altres punts.
Com que el Sol estarà molt baix sobre l’horitzó, escollir el lloc des d’on observar-lo serà especialment important.
No n’hi haurà prou amb saber si l’eclipsi serà visible: caldrà tenir també un horitzó oest el més lliure possible d’obstacles, com ara edificis, arbres o muntanyes.
L’IGN disposa d’un visualitzador que permet consultar les circumstàncies concretes de l’eclipsi per a cada localitat.
Un fenomen excepcional per a Espanya
L’eclipsi del 12 d’agost de 2026 forma part d’una seqüència especialment singular per a la península Ibèrica.
Després de l’eclipsi total del 2026, el 2 d’agost de 2027 hi haurà un altre eclipsi total visible des de la península, i el 26 de gener de 2028 tindrà lloc un eclipsi anular visible des de diferents punts d’Espanya.
L’últim eclipsi total visible des de la península Ibèrica havia tingut lloc el 1912, fet que dona una idea de l’excepcionalitat de la cita del 2026.
Un fenomen astronòmic que també ens convida a parlar de salut visual
Un eclipsi és molt més que un espectacle al cel.
És una oportunitat per parlar de visió, salut ocular, prevenció i accessibilitat.
La fascinació per observar el Sol pot portar moltes persones a assumir riscos sense ser-ne conscients. Per això és important difondre informació fiable abans de l’eclipsi i recordar que una observació segura comença molt abans del 12 d’agost.
També és una oportunitat per plantejar-nos com podem fer que aquests grans esdeveniments científics i culturals siguin més accessibles per a tothom, incloses les persones amb discapacitat visual.
Encara que una persona no pugui percebre visualment totes les fases de l’eclipsi, el fenomen es pot convertir en una experiència accessible mitjançant explicacions, recursos tàctils, models de la Terra, la Lluna i el Sol, projeccions i activitats sensorials.
La divulgació científica també ha de ser inclusiva.
Gaudir de l’eclipsi sense posar en risc la vista
El 12 d’agost de 2026 serà una ocasió extraordinària per mirar el cel i descobrir un fenomen que no es repeteix sovint.
Però la millor manera de gaudir-ne és fer-ho amb responsabilitat:
Utilitza ulleres d’eclipsi homologades.
Comprova que estiguin en perfecte estat.
Consulta les condicions de visibilitat de la teva localitat.
Busca un lloc amb l’horitzó oest lliure d’obstacles.
Utilitza sistemes de projecció indirecta com a alternativa.
No utilitzis ulleres de sol convencionals.
No utilitzis radiografies, CDs, vidres fumats ni filtres casolans.
No miris el Sol a través de càmeres, prismàtics o telescopis sense els filtres adequats.
No et treguis la protecció durant les fases parcials.
I, sobretot, recorda una idea fonamental: que mirar el Sol no faci mal no significa que no estigui causant danys als teus ulls.
La retina pot patir una lesió sense que ho notem immediatament. Per això, durant l’eclipsi, la prevenció és la millor protecció.