SPECS 2030: la iniciativa de l’OMS per garantir l’accés a una bona visió a tot el món
Dos de cada tres persones que necessiten ulleres als països de renda baixa no hi tenen accés. La iniciativa SPECS 2030 de l’OMS busca revertir aquesta desigualtat i augmentar en 40 punts percentuals la cobertura efectiva dels errors de refracció abans de 2030.
Veure-hi bé és una necessitat bàsica per aprendre, treballar, desplaçar-se i participar plenament en la societat. Tanmateix, milions de persones al món viuen amb una visió reduïda simplement perquè no poden accedir a una intervenció que ja existeix, és segura i té un cost relativament baix: la correcció dels errors de refracció.
Els errors de refracció —com la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme o la presbícia— continuen sent la principal causa de deteriorament de la visió tant en infants com en adults.
Davant d’aquesta realitat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va posar en marxa SPECS 2030, una iniciativa global destinada a millorar l’accés a serveis de correcció dels errors de refracció de qualitat, assequibles i centrats en les persones.
Un problema global amb una solució coneguda
La magnitud del problema és especialment evident als països de renda baixa.
L’OMS estima que dues de cada tres persones que necessiten ulleres en aquests països no hi tenen accés.
Això significa que una gran part de la discapacitat visual associada als errors de refracció no respon a la manca de coneixement científic o a l’absència d’un tractament, sinó a barreres d’accés.
En molts casos, una revisió visual i unes ulleres adequades poden produir una millora significativa de la capacitat visual. Per això, l’OMS considera que la correcció dels errors de refracció és una de les intervencions sanitàries amb una relació cost-eficàcia especialment favorable.
El repte és aconseguir que aquesta intervenció arribi a totes les persones que la necessiten.
Un objectiu mundial aprovat per l’Assemblea Mundial de la Salut
La magnitud de la necessitat va portar els Estats membres de l’OMS a aprovar, l’any 2021, durant la 74a Assemblea Mundial de la Salut, el primer objectiu mundial específic per als errors de refracció.
La fita és clara:
Augmentar en 40 punts percentuals la cobertura efectiva dels errors de refracció abans de l’any 2030.
Aquest objectiu no es limita a aconseguir que més persones rebin unes ulleres. El concepte de cobertura efectiva implica que les persones que necessiten una intervenció rebin una atenció que realment aconsegueixi millorar la seva visió, amb serveis de qualitat.
SPECS 2030 neix precisament per ajudar els països a assolir aquesta fita.
Què significa SPECS?
El nom de la iniciativa fa referència als seus cinc pilars estratègics, que concentren les principals àrees en què cal actuar per millorar la cobertura dels errors de refracció.
La proposta de l’OMS planteja que no n’hi ha prou amb augmentar el nombre d’ulleres disponibles. Cal abordar de manera coordinada els diferents obstacles que impedeixen que les persones accedeixin a una atenció visual adequada.
Els cinc pilars són:
S — Strengthening services
P — People-centred services
E — Education and workforce
C — Cost-effective interventions
S — Surveillance and research
Aquests cinc eixos formen una estratègia global per transformar els serveis de correcció dels errors de refracció.
S: reforçar els serveis
El primer pilar posa el focus en el reforç dels serveis de salut ocular.
Per aconseguir una cobertura efectiva més elevada, els sistemes sanitaris han de disposar dels recursos, professionals, equipaments i estructures necessaris per detectar els errors de refracció i oferir-ne una correcció adequada.
Això implica integrar la correcció visual dins dels sistemes de salut i facilitar que els serveis siguin accessibles també per a les persones que viuen lluny dels grans centres urbans.
P: serveis centrats en les persones
SPECS 2030 també defensa que els serveis han d’estar centrats en les necessitats de les persones.
No es tracta simplement de proporcionar ulleres, sinó d’oferir una atenció que tingui en compte les circumstàncies, preferències i necessitats de cada persona.
L’accessibilitat econòmica, geogràfica i cultural forma part d’aquest plantejament.
Una intervenció només és efectiva si la persona pot arribar al servei, rebre una correcció adequada i utilitzar-la de manera efectiva en la seva vida quotidiana.
E: educació i professionals
Un altre dels reptes és disposar d’una força de treball formada i suficient.
L’augment de la cobertura requereix professionals capacitats per identificar els problemes de refracció, prescriure o proporcionar les correccions adequades i garantir la qualitat de l’atenció.
L’educació també té una dimensió social: informar la població sobre la importància de les revisions visuals i sobre la disponibilitat de solucions pot ajudar a reduir barreres relacionades amb la manca de coneixement.
C: intervencions eficaces i assequibles
El quart pilar posa l’accent en les intervencions cost-efectives.
Les ulleres constitueixen una de les eines més senzilles i eficaces per corregir molts errors de refracció. Però perquè aquesta solució sigui realment accessible, cal treballar també sobre el seu cost i sobre la manera com es proporcionen.
L’objectiu és que les persones no deixin de rebre una correcció visual adequada per motius econòmics.
Aquest aspecte és especialment important als països amb menys recursos, on les barreres econòmiques poden explicar una part important de la bretxa d’accés.
S: seguiment i recerca
El darrer pilar és la vigilància i la recerca.
Per saber si els països estan avançant cap a l’objectiu de 2030, és necessari disposar de dades fiables sobre quantes persones necessiten correcció, quantes la reben i, sobretot, quantes aconsegueixen una millora visual efectiva.
Aquesta informació permet identificar desigualtats, avaluar els programes i determinar on són necessàries noves intervencions.
Una oportunitat per reduir la discapacitat visual
La iniciativa SPECS 2030 parteix d’una situació particular: hi ha una necessitat enorme i existeix una intervenció que pot respondre-hi de manera efectiva.
A diferència d’altres causes de ceguesa o discapacitat visual que poden requerir tractaments complexos, molts errors de refracció es poden corregir amb una intervenció relativament senzilla.
Però tenir una solució disponible no significa que tothom hi pugui accedir.
Les diferències entre països i entre grups de població mostren que el principal repte és convertir la possibilitat de corregir la visió en un servei universal, accessible i de qualitat.
L’objectiu per al 2030
L’OMS ha situat els errors de refracció dins de l’agenda mundial de salut ocular amb una meta concreta: aconseguir un augment de 40 punts percentuals en la cobertura efectiva abans de 2030.
SPECS 2030 pretén coordinar els esforços dels governs, professionals sanitaris, organitzacions, investigadors i altres actors per avançar cap a aquest objectiu.
La visió de la iniciativa és clara: un món en què totes les persones que necessitin una intervenció per corregir un error de refracció puguin accedir a serveis de qualitat, assequibles i centrats en les seves necessitats.
Perquè, en molts casos, recuperar una bona visió no requereix una tecnologia futurista. Requereix que una solució que ja existeix arribi a qui la necessita.
I aquesta és precisament la gran oportunitat que planteja SPECS 2030: convertir la correcció dels errors de refracció en una realitat accessible per a tothom.