Discapacitat visual i ceguesa: més de 2.200 milions de persones tenen algun problema de visió
FOTO: OMS / Sebastian Liste
Les dades de l’Organització Mundial de la Salut mostren l’abast global de la pèrdua de visió i la importància de la prevenció, el diagnòstic precoç i la rehabilitació visual
La visió és essencial per desenvolupar moltes de les activitats quotidianes, aprendre, treballar i relacionar-nos amb l’entorn. Tot i això, almenys 2.200 milions de persones al món viuen amb algun tipus de deteriorament de la visió, ja sigui de lluny o de prop.
Aquesta és una de les principals conclusions de les dades actualitzades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el febrer de 2026. L’organisme adverteix, a més, que en almenys 1.000 milions de persones la discapacitat visual podria haver-se evitat o encara no ha estat tractada.
Les xifres posen de manifest que la pèrdua de visió continua sent un important problema de salut pública mundial, però també que una part significativa dels casos es podria prevenir o tractar amb una atenció oftalmològica adequada.
2.200 milions de persones amb deteriorament visual
Segons l’OMS, almenys 2.200 milions de persones presenten deteriorament de la visió de prop o de lluny.
D’aquest total, aproximadament 1.000 milions de casos són potencialment evitables o encara no han rebut tractament.
Entre les principals causes de deteriorament de la visió de lluny o ceguesa dins d’aquest grup es troben:
- Cataractes: 94 milions de persones.
- Errors de refracció no corregits: 88,4 milions.
- Degeneració macular relacionada amb l’edat: 8 milions.
- Glaucoma: 7,7 milions.
- Retinopatia diabètica: 3,9 milions.
Pel que fa a la visió de prop, la principal causa és la presbícia, que afecta aproximadament 826 milions de persones.
Aquestes dades mostren que la discapacitat visual no és una realitat limitada a les malalties oculars més greus. Problemes relativament fàcils de corregir, com els errors de refracció, continuen representant una de les principals causes de pèrdua de visió.
Una desigualtat que també és visual
La càrrega de la discapacitat visual no es distribueix de manera uniforme al món.
L’OMS estima que la prevalença de discapacitat visual que afecta la visió de lluny és quatre vegades superior a les regions de renda baixa i mitjana que a les regions d’ingressos alts.
L’accés als tractaments continua sent un dels principals factors que expliquen aquesta desigualtat.
Per exemple, dues de cada tres persones que viuen en països de renda baixa i necessiten ulleres no en disposen.
La situació també és especialment significativa en el cas de les cataractes: només una de cada dues persones que necessita una intervenció quirúrgica per tractar-les hi té accés.
En el cas de la visió de prop, les desigualtats són encara més evidents. A l’Àfrica subsahariana occidental, oriental i central, la proporció de casos de deteriorament de la visió propera que no han estat tractats supera el 80 %. En canvi, a regions d’ingressos alts com Amèrica del Nord, Europa occidental o Austràlia i Nova Zelanda, aquesta proporció és inferior al 10 %.
L’edat, un factor determinant
La pèrdua de visió pot afectar persones de qualsevol edat, però la majoria de persones amb discapacitat visual o ceguesa tenen més de 50 anys.
L’envelliment i el creixement de la població mundial fan preveure que el nombre de persones afectades continuarà augmentant.
Entre les persones grans, patologies com el glaucoma, les cataractes i la degeneració macular associada a l’edat poden tenir un impacte important sobre la capacitat de desplaçar-se, llegir, reconèixer persones o desenvolupar activitats quotidianes de manera independent.
Però la discapacitat visual també pot tenir conseqüències importants en altres etapes de la vida.
Quan la pèrdua de visió comença durant la infància
En els infants, una discapacitat visual greu que apareix en una etapa primerenca pot afectar diferents àmbits del desenvolupament.
L’OMS assenyala que els nens petits amb una pèrdua de visió greu i irreversible poden experimentar dificultats en el desenvolupament motor, lingüístic, emocional, social i cognitiu.
Durant l’etapa escolar, la discapacitat visual també pot repercutir en el rendiment acadèmic i en les oportunitats d’aprenentatge.
Les causes també varien segons el nivell d’ingressos dels països. Les cataractes congènites són una de les principals causes de discapacitat visual infantil als països de renda baixa, mentre que als països de renda mitjana té una rellevància especial la retinopatia del prematur.
Impacte en la vida quotidiana i la salut mental
En els adults, la pèrdua de visió pot afectar profundament la qualitat de vida, l’autonomia i la participació social.
Pot dificultar l’accés a l’ocupació i incrementar el risc de problemes de salut mental com la depressió i l’ansietat.
Entre les persones grans, la discapacitat visual pot afavorir l’aïllament social, dificultar la mobilitat i augmentar el risc de caigudes i fractures.
Per això, l’impacte de la pèrdua de visió va molt més enllà de la capacitat de veure. Pot afectar la manera com una persona es mou, treballa, aprèn, es relaciona i participa en la societat.
411.000 milions de dòlars en pèrdues de productivitat
La discapacitat visual també té un impacte econòmic considerable.
Segons les estimacions de l’OMS, la pèrdua de visió provoca cada any aproximadament 411.000 milions de dòlars en pèrdues de productivitat.
Aquesta xifra il·lustra l’impacte que tenen els problemes de visió no només sobre les persones afectades i les seves famílies, sinó també sobre les economies i els sistemes socials.
Al mateix temps, l’OMS destaca que el cost necessari per cobrir les necessitats actualment no satisfetes relacionades amb la discapacitat visual seria molt inferior a aquestes pèrdues.
Molts casos es poden prevenir o tractar
Una de les conclusions més importants de les dades de l’OMS és que una part considerable de la discapacitat visual no és inevitable.
La prevenció, el diagnòstic precoç i l’accés al tractament poden evitar nombrosos casos de pèrdua irreversible de visió.
La correcció dels errors de refracció mitjançant ulleres i la cirurgia de cataractes són, segons l’OMS, dues de les intervencions sanitàries més eficaces en relació amb el seu cost.
També és fonamental detectar i tractar a temps malalties com la retinopatia diabètica, ja que una intervenció precoç pot evitar que la pèrdua de visió esdevingui irreversible.
Altres causes potencialment evitables estan relacionades amb infeccions, traumatismes, problemes nutricionals, determinades malalties perinatals o l’ús inadequat de medicaments i tractaments oculars.
La rehabilitació visual també és salut
Quan la pèrdua de visió ja és irreversible, la prevenció deixa pas a un altre objectiu essencial: aconseguir que la persona pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats i mantenir la seva autonomia.
En aquest context, la rehabilitació visual és una part fonamental de l’atenció oftalmològica.
La rehabilitació pot ajudar les persones amb baixa visió o ceguesa a adaptar-se a la seva situació, millorar la seva funcionalitat i participar plenament en la societat.
És especialment important en persones amb pèrdua de visió causada per malalties com el glaucoma, la retinopatia diabètica, la degeneració macular relacionada amb l’edat o les conseqüències de traumatismes.
L’objectiu de l’OMS: una atenció oftalmològica accessible per a tothom
La resposta de l’OMS parteix del Informe mundial sobre la visió, publicat el 2019, i de la resolució adoptada per l’Assemblea Mundial de la Salut el 2020 sobre l’atenció oftalmològica integrada i centrada en la persona.
L’organització defensa que aquesta atenció ha de convertir-se en el model de referència i arribar de manera universal a la població.
Entre les seves línies de treball hi ha el suport als països per integrar l’atenció oftalmològica en els sistemes de salut, formar professionals sanitaris, avaluar els serveis existents i millorar l’accés a la correcció dels errors de refracció.
En aquest àmbit destaca també la iniciativa SPECS-2030, destinada a ajudar els països a respondre a les necessitats de les més de 800 milions de persones que necessiten corregir els seus errors de refracció.
Veure no hauria de dependre del lloc on naixem
Les dades de l’OMS ofereixen una fotografia clara d’un problema que afecta milions de persones però que, en una proporció important, es podria prevenir, tractar o compensar.
Els més de 2.200 milions de persones amb algun tipus de deteriorament visual mostren la magnitud del repte. Però els 1.000 milions de casos potencialment evitables o encara no tractats mostren també una oportunitat.
Millorar l’accés a ulleres, cirurgia de cataractes, diagnòstic precoç, tractaments, rehabilitació visual i tecnologies d’assistència pot marcar una diferència decisiva.
La lluita contra la ceguesa, per tant, no passa només per desenvolupar nous tractaments. També implica garantir que els coneixements, les eines i els serveis que ja existeixen arribin a les persones que els necessiten, independentment del país on visquin o dels seus recursos econòmics.
Perquè preservar la visió és també preservar l’autonomia, l’educació, la feina, les relacions socials i la qualitat de vida.