Un pacient cec recupera parcialment la visió després d’un assaig d’estimulació cerebral a Elx
La investigació de la Universitat Miguel Hernández aconsegueix que percebi llums i formes després de tres anys de ceguesa total. L’avenç obre la porta a noves teràpies de rehabilitació per a persones amb danys greus al nervi òptic.
Un equip d’investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i del consorci CIBER-BBN ha aconseguit una fita mèdica: un pacient amb ceguesa total ha recuperat part de la seva visió natural. La troballa, fruit d’un assaig clínic basat en la microestimulació elèctrica cerebral, s’ha produït en una persona que patia un dany irreversible al nervi òptic i que feia tres anys que convivía amb la foscor absoluta.
El més sorprenent del cas, publicat a la revista científica Brain Communications, és que la millora visual ha estat espontània i s’ha mantingut en el temps, fins i tot després que se li retirés l’implant. Segons els experts, recuperar la visió de manera natural després de tant temps i després d’una lesió severa és una situació “molt inusual”.
Microelèctrodes a l’escorça visual
L’equip mèdic, liderat per l’investigador Eduardo Fernández Jover, va realitzar una intervenció quirúrgica per implantar una matriu de 100 microelèctrodes a l’escorça visual primària del pacient. Aquesta és la regió del cervell encarregada de processar les imatges. L’objectiu inicial no era retornar la visió natural, sinó generar percepcions visuals artificials —petits flaixos de llum coneguts com a fosfens— mitjançant impulsos elèctrics.
Tanmateix, només dos dies després de la cirurgia, el pacient va començar a informar que veia llums i moviments. “Va ser capaç de descriure correctament la posició dels nostres braços i sabia on érem les persones que l’envoltàvem”, explica la neuròloga Arantxa Alfaro, que descriu aquestes primeres imatges com ombres en moviment.
Entrenament diari i més autonomia
Després de l’operació, el voluntari es va sotmetre a una rutina diària d’entrenament visual d’almenys 30 minuts. Durant mesos, va realitzar exercicis de complexitat creixent: des de localitzar llums fins a identificar formes, lletres i números.
Aquest esforç, sumat a l’estimulació cerebral, va permetre que el pacient guanyés una autonomia notable, millorant la coordinació a l’hora d’agafar objectes i augmentant la seva confiança per caminar.
Els investigadors assenyalen que la motivació del participant va ser un factor clau. Al final del procés, l’agudesa visual i la sensibilitat al contrast havien millorat de manera significativa, un canvi que es va mantenir de forma independent a l’implant quirúrgic.
Un futur esperançador per a les lesions cerebrals
Aquest cas clínic representa un pas esperançador per al desenvolupament de noves teràpies. Els resultats suggereixen que l’estimulació elèctrica podria utilitzar-se en el futur per rehabilitar funcions visuals en persones amb lesions greus o fins i tot en altres tipus de dany cerebral, mitjançant tècniques menys invasives, com ara l’estimulació elèctrica a través del crani.
Malgrat l’èxit, l’equip de la UMH subratlla que encara queda molt per investigar. Encara es desconeix com funciona exactament el circuit neuronal de la visió o com respon el cervell a llarg termini davant aquest tipus d’estímuls artificials. Tot i això, aquest pacient ha demostrat que la recuperació és possible i obre una nova via d’esperança per a la medicina regenerativa i la rehabilitació visual.