Científics xinesos implanten una retina amb un mineral rar que fa recuperar visió a animals
Un grup de científics xinesos ha assolit un avenç destacat en el camp de la medicina i la tecnologia: han creat i implantat una retina artificial fabricada amb teluri, un mineral rar amb propietats fotoconductores excepcionals.
La recerca, publicada a la revista Science el 5 de maig de 2025, ha estat liderada pel professor Wang Shuiyuan de la Universitat de Fudan. El dispositiu es va provar en ratolins genèticament cecs, que, després de la intervenció, no només van recuperar la visió, sinó que també van adquirir la capacitat de percebre llum infraroja, una gamma invisible per als humans.
Aquest innovador dispositiu optoelectrònic es basa en nanocables de teluri, un mineral escàs produït majoritàriament a la Xina, que posseeix propietats fotoelèctriques ideals per captar llum i transformar-la en senyals elèctriques. El sistema no necessita una font d’energia externa i pot implantar-se mitjançant una cirurgia mínimament invasiva, cosa que en reforça la viabilitat per a l’ús clínic.
Els investigadors van fabricar una xarxa de nanoandamis retinians de teluri (TeNWN), que van col·locar directament al globus ocular d’animals cecs. Després de la intervenció, els ratolins van recuperar els reflexos pupil·lars, el reconeixement de patrons visuals i fins i tot van identificar fonts de llum infraroja propera amb gran precisió, un fenomen que s’ha descrit com a “supervisió visual”.
Els assajos es van estendre també a primats. Un macaco cec va mostrar recuperació visual després de la implantació, mentre que un altre, amb visió normal, va augmentar la seva sensibilitat al rang infraroig. Segons l’equip de Fudan, la pròtesi amplia el rang visual fins a longituts d’ona d’entre 470 i 1550 nanòmetres, molt per sobre de l’espectre humà natural, que se situa entre 380 i 780 nm.
Esperança real per a persones cegues?
Tot i que els resultats en animals són prometedors, encara no s’han iniciat assajos clínics en humans amb aquesta retina de teluri. Tanmateix, altres dispositius similars basats en diòxid de titani, també desenvolupats a Fudan, ja han entrat en fase hospitalària.
La comunitat científica internacional observa amb gran interès aquests avenços, tot i que assenyala la necessitat d’estudiar a fons la biocompatibilitat a llarg termini d’aquests implants abans de traslladar-los al seu ús clínic en humans.